L'Entrevista

Entrevista 1 - Setembre de 2007

Cristina Mascarreras, reconeguda corredora gironina d'élit, amb un destacat palmarès i trajectòria dins el ciclisme de muntanya.
 

FITXA TÈCNICA Nom i Cognoms: Cristina Mascarreras Sabrià Data i lloc naixement: 6 de desembre de 1980 a Girona Actualment resident a: Torroella de Montgrí Palmarès més destacat: Campiona d’Espanya de Bike – Maratón 2006, Campiona de la Copa Catalana 2003 2004 2006, Campiona de l’Open d’Espanya 2004, Subcampiona d’Espanya 2004, Medalla de bronze als Campionats d’Espanya 2005, 2006, 2007. En l'apartat internacional; 12a en el campionat d'europa de bike maraton 2006 i 18a en el campionat del món de bike maraton 2006. Estudis: Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Girona.

La Cristina en plena competició /C.M.

Com vas començar dins el món del ciclisme? I que et va motivar per seguir fins ara?
Vaig començar el desembre del 90 en una cursa de BTT que feien a l’Estartit. El meu pare em va animar a participar-hi, ell feia uns mesos que s’havia comprat una mountain-bike i va començar a fer alguna sortida. Va participar a la pujada a Rocacorba, va patir moltíssim perquè no estava gens preparat però li va agradar, i per això em va animar a participar-hi. Jo no havia fet mai cap mena d’esport i al principi no em va entusiasmar la idea però ho vaig provar i em va agradar. La cursa va anar bé i en vaig obtenir la victòria, a partir d’aquest moment ja em vaig apuntar a un club, l’actual Baix Ter i feia sortides el cap de setmana per preparar la propera temporada en que es va fer per primera vegada el Trofeu Caixa Girona.

És un esport molt sacrificat i dur que moltes vegades no està recompensat, però té alguna cosa que enganxa i et fa seguir endavant a pesar de les dificultats. He pogut anar seguint tots aquests anys perquè he tingut la meva família que sempre m’ha donat suport i m’ha ajudat, i al veure que cada any anava progressant doncs m’ha ajudat a seguir any rera any. A més el que molt d’aquest esport és que et permet conèixer gent nova i llocs nous.

Podríem dir que vas començar a seguir aquest esport des de petita. Et va costar compaginar el ritme d’entrenaments i el calendari de competicions amb els estudis?
Com ja he comentat abans vaig començar amb deu anys acabats de fer, al principi només agafava la bicicleta els caps de setmana, desprès ja l’agafava algun dia entre setmana i ja a partir de cadet els entrenaments eren diaris i tenia un entrenador. Fins a l’institut no vaig tenir problemes amb compaginar els estudis amb la bicicleta, amb esforç tot es pot fer, evidentment que a vegades els caps de setmana em tocava recuperar el que no havia pogut fer entre setmana però no m’importava. A més tenia la sort de tenir l’institut a menys de cinc minuts caminant de casa.
El problema va ser a l’entrar a la universitat que ja perdia molt de temps en desplaçar-me, al principi havia d’anar amb autocar i perdia molt de temps, però desprès un cop vaig tenir el carnet ja va ser diferent i tot és qüestió d’organitzar-se, per exemple a la universitat a vegades em trobava que tenia classe al mati i a la tarda però tenia hores lliures al mig, així que agafava la furgoneta i me’n duia la bici per anar a entrenar per Girona, desprès anava al gimnàs o al servei d’esports a dutxar-me i a la tarda una altra vegada a classe. Així que si un vol i s’organitza bé el temps es pot fer, a més penso que és molt important tenir uns estudis pel dia de demà.

El ciclisme, té diferents modalitats, durant algunes temporades vas compaginar la carretera amb la BTT, fins que et vas centrar només en una de les dues disciplines. Com vas prendre aquesta decisió?
Des de la temporada 92 fins al 97 vaig estar compaginant les dues modalitats perquè m’anava bé, però ja el 97 ho vaig anar deixant de banda per diferents raons; m’havia de centrar en una cosa i m’agradava més la moutain-bike, ja sigui per la manera de córrer i l’ambient que hi ha. A més que a mi no em  fa gaire gràcia anar a altes velocitats enmig de tanta gent.

A part d’això, els federatius em van fer una mala jugada: el 95 vaig participar al campionat de Catalunya de carretera i sense haver fer cap més carrera vaig quedar segona i em van seleccionar pels Campionats d’Espanya en que vaig aconseguir la medalla de bronze en el meu primer any de cadet. Als de carretera no els va fer gaire gràcia que no competís en més curses de carretera. A l’any següent vaig quedar tercera en el campionat de Catalunya i no em van voler portar al campionat d’Espanya, a més em van mentir dient que només anaven dues. Al final hi varen anar la primera, la segona i la quarta. I encara van tenir la cara de dir-li al meu pare que no volien portar mallots a passejar, no sabien ni de qui estaven parlant, perquè desprès el meu pare els va dir que havia fet medalla l’any anterior i van veure que s’havien posat de peus a la galleda, i li van acabar dient que només anaven dues, però no va ser així.

Suposem que desprès de tots aquests anys guardes molts moments i situacions, tan de divertides com algunes de més dures. Ens podries explicar alguna anècdota que recordis especialment.
En el campionat de Catalunya de 2003 a la Seu d’Urgell, corria amb l’equip Megamo i varem anar a córrer en Jordi Vilà, en Pere Batllori, la meva germana i jo, també ens acompanyava el meu pare. El dia abans desprès de sopar varem anar tots a fer una volta per estirar les cames abans d’anar a dormir. Amb això que ens varem trobar un cotxe que tenia de matricula quatre zeros. En Jordi ens va dir que això portava sort i tots varem mirar-la. A l’endemà tots varem tenir un dia rodó i varem aconseguir la victòria tots quatre (júnior, veterà 40, fèmina sub-23 i fèmina èlit). Va ser coincidència però sempre que en trobo me les miro, tot i que a vegades no funciona!

Per a una esportista d’élit, sortir regularment als mitjans de comunicació és un fet habitual, però en conserves els articles, fotos i entrevistes?
Encara que regularment vagi sortint als mitjans de comunicació sempre fa gràcia i agrada veure’t-hi, si que miro de recopilar tots els retalls que surto, tot i que desprès de tants anys en guardo els més significatius!!

A vegades és relaciona els esportistes amb persones que es desmarquen de la vida política. Sabem que et vas presentar a les llistes de CiU pel teu poble. Creus que és possible compaginar l’esport amb la política?
Des del meu punt de vista penso que si que es pot compaginar, tot i que com tot té avantatges i inconvenients, com ara potser a un espònsor no li farà gaire gràcia que et defineixis amb uns colors polítics que tal vegada no són els seus, però penso que hi ha d’haver llibertat d’expressió i no per tenir unes idees o unes altres t’han de condicionar o posar barreres.

Vas iniciar-te en el Trofeu Caixa de Girona de Mountain Bike, des d’on han fet el salt grans corredors i corredores com tu, però també has vist altres punts de la geografia catalana i espanyola. Des del teu punt de vista, diries que el ciclisme gironí té una bona salut de base?
Aquesta temporada he participat en varies proves del Trofeu Caixa Girona, i en la primera prova a Sant Joan les Fonts em vaig sorprendre de veure l’alta participació infantil, és molt maco de veure tots aquests nens amb la il·lusió i ganes que competeixen. Penso que és molt important que es segueixi amb la tasca de les escoles de ciclisme, ja que d’aquesta manera hi ha nens i nenes que poden anar a les curses ja que si els haguessin de portar els seus pares potser no hi anirien. I és que la sort que jo he tingut de tenir uns pares tant volcats en aquest esport hi ha  molts que no la tenen.

La teva trajectòria t’ha fet recórrer per arreu del món, deus haver conegut molts equips, clubs i persones però ens és obligat preguntar-te si havies sentit a parlar alguna vegada del Club Ciclista Sant Gregori – El Llémena?
Si que en tenia constància de l’existència del Club Ciclista Sant Gregori – El Llèmena perquè al 2002 vaig haver de fer un treball de la Universitat  de l’assignatura Economia Espanyola i de Catalunya en que havíem de fer un estudi de la Vall del Llémena, i el meu grup ens va tocar fer les entitats i associacions. Però quan l’he conegut una mica més va ser a partir de que vaig saber que organitzaven una prova de l’Open d’Espanya, a més que també havia visitat la pàgina web.

Com saps, Sant Gregori va acollir una prova de l’Open d’Espanya XC aquest 2007, tot i que potser no vas arribar en la millor forma, com recordes aquell dia? I com veus que s’organitzes una prova d’aquest important campionat tan a prop de casa?
A pesar de no haver fet una bona cursa per uns problemes que he anat arrastrant al llarg de la temporada, tinc bons records de la prova. Va estar ben organitzada, va ser una llàstima que el temps no acompanyés, i la pluja va deslluir l’esdeveniment i la feina feta. Sempre agrada córrer a prop de casa i dels teus, així que ho veig perfecte i a veure si es pot repetir i puc millorar els resultats

Què ha representat i representa el ciclisme en la teva vida?
El ciclisme representa molt per mi, porto més de mitja vida en aquest món i com aquell qui diu he crescut en aquest món i m’he anat formant com a persona. M’ha donat moltes coses bones, he portat una vida sana, he après a sacrificar-me i treballar per aconseguir les coses que vull, m’ha ajudat també a saber el que vull i a apreciar el que tinc. I el millor de tot conèixer molta gent i llocs nous, que el dia que deixi la competició m’agradaria poder tornar-hi per visitar-lo tranquil·lament

Encara que potser no fos a aquest nivell, si no haguessis entrat dins l’esport del ciclisme quin altre esport penses que estaries fent?
Tot i fer un esport a un alt nivell, no tinc molt de domini en la resta d’esports, ja a les classes d’educació física, el que feia més bé i més a gust era la cursa a peu, però esports de pilota i de més no són el meu fort, així que tal vegada no m’hauria aficionat a fer esport, ja que de petita no feia res. Potser faria senderisme perquè m’agrada molt caminar per la muntanya però res seriós, en plan de hobbie.

Habitualment el temps deu ser una cosa que et falta; compaginar la vida amb la família, amb els amics, sortir,... Quan no estàs entrenant o competint on podem trobar-te?
Des de que vaig llicenciar-me vaig una mica més tranquil·la, i no vaig molt agobiada, ja que tinc la sort de poder dedicar-me exclusivament al ciclisme. Des del passat mes de juny ho compagino amb les meves tasques de regidora, tot i que sigui de l’oposició. Com que li dono molta importància als idiomes, estic estudiant francès a l’Escola Oficial d’Idiomes. A l’estiu aprofito el temps el màxim ja que el bon temps dóna més ganes de sortir i fer coses.

M’agrada molt anar a la platja, anar de compres, sortir a prendre algú amb els amics i si pogués m’agradaria viatjar més, cada any a l’octubre, un cop acabada la temporada faig alguna escapada amb les amigues. També m’agrada molt llegir i escoltar música

Amb el recent fitxatge aquesta temporada 2007 per un gran equip com és l’Spiuk- Tau Ceràmica. Quins objectius et marques en un futur?
El 2007 es presentava com un gran any, hi havia un objectiu claríssim, lluitar per una plaça a les Olimpíades de Pequin. Tot semblava anar com una seda, vaig poder fitxar per un equip amb una gran infrastructura i la cosa pintava molt bé, estava realment motivada per fer-ho bé. Però a vegades voler no és poder, i l’any ha sortit tot al revés, a pesar d’haver-me preparat el millor possible he comès alguns errors que ha fet que el rendiment no fós l’esperat, tot això també m’ha afectat psicològicament.

Ara ja a les acaballes de la temporada ja penso en la pròxima i esperant tornar a tenir el rendiment d’altres anys, ja que aquesta temporada la deixo com a dolenta, i intentant passar pàgina.

El món del ciclisme, des del meu punt de vista, actualment té un futur bastant negre i més si parlem del ciclisme femení, així que objectius no me’n plantejo cap en concret, només poder recuperar el meu rendiment que havia tingut i així deixar el ciclisme amb un bon sabor de boca. Pot semblar que això sigui un comiat, no sabria dir exactament quan però si que sé del cert que no queden molts anys competint al més alt nivell, en part també perquè tot són etapes de la vida i arriba un moment que hi ha en ment altres projectes, tot i que no vol dir que segueixi competint a un altre nivell, quan em vingui bé i a nivell provincial. Tot són idees en ment però que no estan definides, temps al temps!


I ara algunes preguntes ràpides:

Color preferit: verd
Què Odies?: la hipocresia
Dia o nit: depèn del moment i de la companyia
Mar o Muntanya: mar
Col·lecciones alguna cosa? Dorsals de les curses
Un llibre i una pel·lícula: Àngels i dimonis de Dan Brown, el Codi da Vinci, tot i que em va agradar més el llibre.
Un grup de música: Maná, i la música pop en general
Una persona: els meus pares, i en especial el meu pare que sense ell no hagués arribat fins on he arribat al món del ciclisme
Una frase: Viu i deixa viure
Un somni: Poder viatjar per tot el món i conèixer gent i cultures noves

Podi on la Cristina va aconseguir la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya a Ramales 2007/ C.M.

Moltes gràcies per la paciència i dedicar-nos una mica del teu temps per contestar aquestes preguntes que de ben segur ens serviran per apropar-nos més a aquest món per alguns desconegut però tan preuat per altres. Sort!